Elcugatenc | Moviment de Renovació Pedagògica de Sant Cugat

Diversos actors educatius es proposen crear el Moviment de Renovació Pedagògica

Cristina Búcar, impulsora del Moviment a Sant Cugat. Foto: inezdelprado.com

La història de l’ensenyament està plena d’intents d’actualització. Que ara es parli de nous models educatius, ja sigui ajustant el de l’ensenyament públic, fent projectes d’innovació com Escola Nova 21 o altres apostes com l’Escola Viva o el mètode Waldorf, no significa que el món educatiu mai hagi intentat la renovació perquè, de fet, sempre s’ha vist condicionat pel seu context històric. Les noves tecnologies, el canvi de les relacions socials, la multiculturalitat… Hi ha un munt de factors que provoquen que una aula de principis del segle passat no tingui res a veure amb l’actual. Això força els pedagogs a recuperar velles formes aparcades i inventar-se’n de noves. En definitiva, un esforç ingent per saber gestionar l’aprenentatge d’uns joves que evolucionen a mesura que canvia la societat.

En ple debat sobre quina és la millor manera d’arribar als fills i néts del babyboom, les anomenades generacions millenial i postmillenial, apareixen multitud d’idees i propostes, algunes d’elles complementàries i d’altres contradictòries. Com en qualsevol intent de canvi, hi ha favorables i detractors. Els professors que creuen que la renovació és fum, els que ja l’apliquen al seu dia a dia sense reivindicar-la i els que l’apliquen i reivindiquen. I en aquesta operació d’actualització que, segons va dir la regidora d’Educació, Esther Salat, a elCugatenc, es desenvolupa a totes les escoles de la ciutat tot i que amb formes diferenciades, acaben sorgint projectes similars que s’implementen separadament als centres educatius.

De la manca d’un punt de trobada dels projectes innovadors en l’ensenyament a la ciutat neix la idea de crear el Moviment de Renovació Pedagògica de Sant Cugat, una associació que hauria d’agrupar empreses, entitats de lleure, professors, equips directius i fins i tot AMPAs que aposten pel canvi educatiu. Com a mínim hauria de ser un espai de trobada, d’intercanvi d’experiències, de manera que altres centres puguin imitar i ajustar a les seves necessitats projectes de renovació que ja són una realitat a algunes escoles. A partir d’aquí, són els propis participants els que haurien de decidir què més ha de fer el Moviment, des d’esdevenir un interlocutor amb l’Ajuntament –i amb la Generalitat a través de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya– a organitzar actes i trobades.

Però, de moment, cal explicar-ho en condicional. L’associació és una idea que va tenir inicialment Cristina Búcar, exprofessora de física, emprenedora del portal d’activitats escolars Activitum i presidenta de l’Associació Escola-Entorn, Educant en societat, i que ha estat madurant durant gairebé un any fins avui. Setembre és el mes clau. El dia 20 a les set de la tarda les persones implicades en el premoviment han organitzat una trobada d’agents educatius de la ciutat a la Casa de Cultura. Ja hi ha 25 inscrits. D’aquesta reunió sortirà la decisió de crear o no el Moviment de Renovació Pedagògica de Sant Cugat i les primeres idees de la tasca que haurà de desenvolupar.

“A nivell de la ciutat no hi ha manera de saber què fan els altres si no hi contactes directament”

Búcar va començar a idear la proposta trobant-se amb la Federació i amb entitats del municipi que treballen per la innovació educativa, com EdBuilding –que ha esdevingut coimpulsora–, l’Institut de la Infància i el Col·lectiu Educació Viva. “Vaig veure que en alguns municipis existien aquests moviments i em va sorprendre que, amb la gran quantitat d’escoles i projectes que hi ha, Sant Cugat no en tingués un”, explica. El més proper es trobava a Rubí. Ara per ara, diu, “a nivell de la ciutat no hi ha manera de saber què fan els altres si no hi contactes directament”.

Amb aquesta mancança com a argument i proposant la creació d’un espai de trobada, de reflexió i intercanvi amb la complicitat de la Federació de Moviments de Renovació Pedagògica, Búcar va començar a contactar amb els agents educatius de la ciutat. “És una idea, cal veure si hi ha interessats”, planteja tocant de peus a terra, “no seria interessant que el moviment estigués format només per escoles o només per associacions”. Veu en l’horitzó una unió de forces que entengui l’educació com una activitat a temps complet, és a dir, “anar cap a un model en què tota la societat contribueixi en l’educació”.

Ja han donat a conèixer la proposta a l’Ajuntament, que, ara per ara, es manté a l’expectativa de com avança el projecte. Tot i així, explica Búcar, la conferència que cada any se celebra com a inici simbòlic del nou curs escolar i que enguany es farà el 12 de setembre girarà al voltant de la renovació educativa. De fet, ja el curs passat es va parlar d’innovació en l’ensenyament amb la xerrada d’Eduard Vallory, ideòleg i director del projecte Escola Nova 21, al qual s’han sumat 11 centres de la ciutat.

Evolució del moviment de renovació pedagògica a Catalunya

Tot i que durant els anys sempre hi ha hagut propostes de canvi a l’ensenyament, el moment històric més recent en què es va fer més evident la necessitat de plantejar una alternativa va coincidir amb la transició. El trencament de la rigidesa de l’ensenyament franquista i la incorporació del català a l’escola van ser possible gràcies a les noves perspectives que obria el moment de canvi dels darrers anys de la dictadura i de principis de la democràcia. De fet, els moviments de renovació pedagògica no es van definir fina al 1983, quan unes jornades celebrades a Roses van determinar que aquests moviments havien de ser “entitats autònomes i independents de qualsevol institució pública o privada, vinculades a un territori”. Portades a la pràctica, segons la Federació, són associacions democràtiques, sense afany de lucre, plurals i unitàries.

Els moviments es van començar a organitzar als anys 80

Dos anys abans a Sant Coloma de Gramenet es va fer la primera reunió de coordinació d’aquests moviments. Amb les primeres trobades i la definició tancada, al 1986 es va crear la Federació que avui es cap visible del moviment a Catalunya, on hi participen els diferents moviments locals i comarcals i entitats i associacions diverses com la Fundació Catalana de l’Esplai, que a Sant Cugat té una aliança amb Paidos –que també participarà al moviment santcugatenc–, una entitat que desenvolupa activitats estraescolars i de vacances a 10 escoles i s’encarrega del servei de menjador a sis d’elles. Inicialment, segons Búcar, els moviments feien una tasca essencialment de formació dels professionals de l’educació. Amb el temps, però, han anat incorporant més tasques.

Al 1989, en una altra trobada a Salou, es van marcar els eixos d’actuació i de futur per a la millora del sistema educatiu català. Una de les accions més conegudes dels moviments va arribar pocs anys després, al 1991, el Projecte 100 mesures; el que, de fet, va ser el títol del congrés que la Federació va celebrar aquell mateix any. Era un document de debat sobre els assumptes que incideixen en la qualitat del sistema educatiu de tal manera que es poguessin fer plans territorials amb propostes concretes per aconseguir una escola de qualitat.

La Federació, al seu temps, participa a la Confederación de Movimentos de Renovación Pedagógica que ajunta iniciatives similars d’arreu de l’Estat. El seu darrer congrés es va fer al gener a Cuenca sota el títol Hacia un mundo más justo: rechazando la exclusión. En aquest congrés la Confederació va emetre un comunicat en contra de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMQE) i a la maniobra del govern d’acudir al Tribunal Constitucional com a estratègia per anul·lar l’acord que havia pres el Congrés per paralitzar la Llei. “Ens dirigim a la societat en general reiterant la necessitat d’un pacte social per l’educació que respongui als principis de servei públic, que sigui universal, inclusiva, democràtica, laica i en el qual participen tots els sectors de la comunitat educativa”, demanen.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s